Un retrat de la Costa Brava de finals dels anys setanta, quan alguns plans urbanístics van destrossar la primera línia de costa.
A Vilavella, un poble de l’Empordà, en Nandu Sureda, l’últim alcalde franquista, mou tots els fils d’un règim que agonitza per tirar endavant una gran urbanització que destruirà una zona d’aiguamolls, clau en la migració de molts ocells. En Genís Amer, un jove ornitòleg, lidera l’oposició al projecte urbanístic amb l’ajuda d’uns partits polítics locals que, malgrat tot, semblen més interessats en les imminents primeres eleccions municipals democràtiques que no pas en la lluita ecologista.
«La llosa del poder i la repressió franquista els havia caigut a sobre amb tot el seu pes. Feia dos anys i mig que havia mort el dictador, però les costures del règim es mantenien ben fermes. Atado y bienatado, havia dit Franco en el discurs de Nadal del 1969, només uns mesos després que el seu successor, el príncep Joan Carles de Borbó, jurés els principios fundamentales del Movimiento. Atado y bien tado, oi tant! En Genís, l’Anna i els seus amics ho acabaven de viure en primera persona».
