\u00abMira l\u2019Imma Esparza asseguda com si fes becaines al banc de la pla\u00e7a d\u2019Adri\u00e0 i respira profundament. El gebre t\u00e9 un regust de sal. la sal de la mar propera, la sal de la sang de la dona, la sal de l\u2019ofici de crimin\u00f2leg, la sal que els homes escampen per terra i trepitgen amb impud\u00edcia. Mira l\u2019Imma Esparza i s\u2019imagina la seva esposa, que t\u00e9 deu anys m\u00e9s que la v\u00edctima asseguda en aquest banc, i sospira. El baf del sospir que se li escapa es dissipa en l\u2019\u00e8ter salat i gelat d\u2019una ciutat anestesiada per la son\u00bb.<\/i><\/p>\n
Fosca albada. Un empleat de la brigada municipal de Barcelona troba el cad\u00e0ver d\u2019una dona jove, l’I<\/i>mma Esparza, asseguda en un banc de la pla\u00e7a d\u2019Adri\u00e0, amb les mans entre les cames, una nota escrita a la boca, \u00abNo deixis mai de mirar al cel\u00bb, i la targeta d\u2019una ag\u00e8ncia matrimonial al bitlleter: Nirvana. L\u2019Adolf, un singular inspector en cap dels Mossos d\u2019Esquadra que anhela figurar als annals de la investigaci\u00f3 criminal amb la resoluci\u00f3 d’un cas excepcional, capitanejar\u00e0 el cas, juntament amb l\u2019Ester, una advocada de l’administraci\u00f3 de just\u00edcia que t\u00e9 la capacitat de parlar amb els morts en el darrer al\u00e8 de vida. <\/p>\n
No deixis mai de mirar al cel<\/i> \u00e9s un thriller impecable, original, ambici\u00f3s, sensual i moral. Escrit amb un total domini de la tensi\u00f3, de l\u2019estructura, del ritme i dels personatges, arrossegar\u00e0 el lector a les parts m\u00e9s fosques de les debilitats humanes i l’enfonsar\u00e0 en el dilema etern de viure: virtut o passi\u00f3? <\/p>\n
La clau per resoldre un assassinat passa sempre per fer la pregunta adequada. Comencem per la primera: qui va matar l’Imma Esparza?<\/p>\n
<\/p>\n
Amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.<\/b><\/p>\nMiquel Esteve Valldep\u00e9rez<\/h2>\n
\u00abMira l\u2019Imma Esparza asseguda com si fes becaines al banc de la pla\u00e7a d\u2019Adri\u00e0 i respira profundament. El gebre t\u00e9 un regust de sal. la sal de la mar propera, la sal de la sang de la dona, la sal de l\u2019ofici de crimin\u00f2leg, la sal que els homes escampen per terra i trepitgen amb […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","meta":[],"autores":[12619],"product_cat":[21767,21775],"product_tag":[],"editoriales":[23828],"class_list":["post-25984","product","type-product","status-publish","hentry","autores-miquel-esteve-valldeperez","product_cat-ficcion-moderna-y-contemporanea","product_cat-genero-policiaco-y-de-misterio","editoriales-grup-62test"],"acf":[],"yoast_head":"\n