\u00abVull per als meus fills un m\u00f3n que aposti per la conviv\u00e8ncia, la diversitat, la pluralitat i el di\u00e0leg, sense que ning\u00fa hagi de donar explicacions pels seus cognoms o les seves creences.\u00bb<\/B>
M\u00edriam Hatibi a La Vanguardia<\/I><\/P>
Qu\u00e8 li passa al m\u00f3n? Qu\u00e8 ens passa a nosaltres? <\/B><\/P>
A partir de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, M\u00edriam Hatibi relata, en primera persona, el descobriment de \u00abser diferent\u00bb i la construcci\u00f3 d’una identitat plural. En un to proper, amb enorme intel\u00b7lig\u00e8ncia i agudesa, desmunta t\u00f2pics i estereotips sobre la diversitat, i reflexiona sobre els conceptes d’integraci\u00f3, assimilaci\u00f3, toler\u00e0ncia i conviv\u00e8ncia.<\/P>
En un moment en qu\u00e8 les identitats han estat sacsejades per una profunda crisi, la crida de l’autora a obrir els ulls i a descobrir a l’altre -i alhora a nosaltres mateixos- \u00e9s m\u00e9s necess\u00e0ria que mai. Perqu\u00e8 \u00e9s urgent comen\u00e7ar el di\u00e0leg que permetr\u00e0 que tots ens entenguem. Davant el discurs del racisme i de l’odi, M\u00edriam Hatibi deconstrueix el prejudici que pot arribar a fracturar innecess\u00e0riament la societat i al\u00e7a barreres que s\u00f3n \u00fanicament mentals. I Mira’m als ulls<\/I> constitueix, sobretot, la ferma defensa d’una societat oberta, presidida per l’intercanvi cultural i el respecte, que aposti per la conviv\u00e8ncia.<\/P>
\u00ab<\/B>Tan sols quan saps qui ets i com et defineixes pots comen\u00e7ar a construir cap a on vas, a diferenciar el que est\u00e0 b\u00e9 i el que est\u00e0 malament, el que acceptes i el que rebutges. <\/I><\/P>
\u00bb<\/B>Es diu que \u00absom el mirall en qu\u00e8 ens mirem\u00bb. Si em miro en el meu mirall, soc M\u00edriam Hatibi, soc de Barcelona, ilerdenca, espanyola, catalana, marroquina i musulmana. Si em miro en el mirall de molta altra gent, soc M\u00edriam, immigrant de segona generaci\u00f3, com si la condici\u00f3 d’immigrant es pogu\u00e9s heretar. <\/I><\/P>
\u00bb<\/B>Els nostres pares van venir a guanyar-se la vida, sense fer soroll. En canvi, els fills d’immigrants som actius i reivindicatius. Sempre he dit que si fos un home blanc tindria molt m\u00e9s temps lliure, perqu\u00e8 no hauria d’estar sempre justificant-me. Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00e9 que, si no parlo, parlaran per mi, i ja he vist el que passa quan es parla per mi. Per aix\u00f2 he decidit prendre la paraula.<\/I>\u00bb<\/B><\/P><\/p>\nM\u00edriam Hatibi<\/h2>\n
\u00abVull per als meus fills un m\u00f3n que aposti per la conviv\u00e8ncia, la diversitat, la pluralitat i el di\u00e0leg, sense que ning\u00fa hagi de donar explicacions pels seus cognoms o les seves creences.\u00bbM\u00edriam Hatibi a La Vanguardia Qu\u00e8 li passa al m\u00f3n? Qu\u00e8 ens passa a nosaltres? A partir de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, M\u00edriam […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","meta":[],"autores":[12955],"product_cat":[21969],"product_tag":[],"editoriales":[23542],"class_list":["post-26654","product","type-product","status-publish","hentry","autores-miriam-hatibi","product_cat-biografia-general","editoriales-penguin-random-house-grupo-editorial-espanatest"],"acf":[],"yoast_head":"\n