Parla Clara: \u00abMentre ens hi deixem la pell continuarem sent catalans\u00bb.<\/B><\/P>
\u00abQui, exiliant-se de la seva p\u00e0tria, ha fugit tamb\u00e9 d’ell mateix?\u00bb, es preguntava Horaci. A Molts i ning\u00fa, Clara Ponsat\u00ed, lluny de fugir, es mira a ella mateixa i ens mira a nosaltres a la cara, i, amb la fermesa i la sinceritat que la caracteritzen, ens parla sense embuts. Aquest embastat de mem\u00f2ries i altres hist\u00f2ries es pot llegir com una autobiografia: \u00e9s la cr\u00f2nica d’una traject\u00f2ria vital i acad\u00e8mica molt rica i d’un comprom\u00eds pol\u00edtic al llarg dels anys, i tamb\u00e9 el relat de primera m\u00e0 d’un moment decisiu de la hist\u00f2ria recent -des del Primer d’Octubre fins al combat europeu dels exiliats- que convida a una reflexi\u00f3 de futur.<\/P>
Amb una evocaci\u00f3 viva\u00e7 dels seus records familiars, l’autora converteix la narraci\u00f3 del seu present, del seu passat i del de la seva fam\u00edlia -comen\u00e7ant pels besavis- en un autoretrat personal i col\u00b7lectiu, i ret un homenatge a la manera d’entendre, construir i viure aquest pa\u00eds de diverses generacions a trav\u00e9s de la feina, la pol\u00edtica, l’escola, la cultura i la llengua.<\/P>
\u00abSi quan nosaltres tornem a casa Catalunya no \u00e9s independent, haurem tornat, per\u00f2 no serem lliures. No som a l’exili pel que vam fer o pel que diuen que vam fer. Som a l’exili perqu\u00e8 som catalans i som independentistes. Mentre hi hagi independentistes, hi haur\u00e0 repressi\u00f3, exili i pres\u00f3. Ha passat sempre. Per aix\u00f2 \u00e9s una enganyifa contraposar el di\u00e0leg a la independ\u00e8ncia. La hist\u00f2ria de Catalunya no es repeteix per casualitat. Es repeteix perqu\u00e8 no som lliures. No serveix de res ajornar la independ\u00e8ncia. No serveix de res cercar el nostre lloc a l’Estat espanyol. A l’Estat espanyol no hi tindrem mai lloc si no deixem de ser catalans. Ho han viscut els nostres avis, els nostres pares i ara ho estem vivint nosaltres. I ho viuran els nostres fills i els nostres nets si nosaltres ara defallim\u00bb, escriu Clara Ponsat\u00ed en aquestes mem\u00f2ries.<\/P><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Parla Clara: \u00abMentre ens hi deixem la pell continuarem sent catalans\u00bb. \u00abQui, exiliant-se de la seva p\u00e0tria, ha fugit tamb\u00e9 d’ell mateix?\u00bb, es preguntava Horaci. A Molts i ning\u00fa, Clara Ponsat\u00ed, lluny de fugir, es mira a ella mateixa i ens mira a nosaltres a la cara, i, amb la fermesa i la sinceritat que […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","meta":[],"autores":[25374],"product_cat":[21839],"product_tag":[],"editoriales":[23542],"class_list":["post-51570","product","type-product","status-publish","hentry","autores-clara-ponsati","product_cat-estructura-y-procesos-politicos","editoriales-penguin-random-house-grupo-editorial-espanatest"],"acf":[],"yoast_head":"\n