«M’he decidit a escriure unes memòries que relliguen les meves primeres passes literàries i com a activista amb el context de l’època (…) La represa abasta un període intens en què la nostra cultura es redreçava malgrat les prohibicions (…) La nostra generació consolidava la continuïtat a través de provatures de principiant, com les revistes universitàries i llibres de versos, les úniques armes que teníem a l’abast (…) Calia fer un relleu i reconstruir xarxes, encara que fossin precàries, per fer arribar el missatge i «salvar els mots»». Del PròlegL’escriptor i historiador Albert Manent presenta a La represa les seves memòries d’un període (1946-1956) que ara es comença a valorar com a molt important en la història de Catalunya. La derrota militar de la República l’any 1939 i la victòria del franquisme van representar no sols la derogació de totes les institucions catalanes sinó també la persecució de moltíssima gent i la prohibició de la llengua i la cultura catalanes. Però, de mica en mica, l’instint de supervivència va dur alguns grups d’activistes a reconstruir el teixit cultural que el franquisme havia volgut destruir. Es comencen a refer les xarxes, encara que siguin precàries. És el moment en què l’exili interior comença a treure el cap més enllà de la vida clandestina. En aquestes memòries, Albert Manent mostra el paper jugat per un gran nombre de persones -des de Carles Riba fins a Dionisio Ridruejo-, passant per la seva generació, «la primera generació que no va viure amb consciència la guerra civil i que va haver de fer tot el batxillerat en castellà». Així, La represa és una contribució excepcional per conèixer un dels períodes més desconeguts de la història contemporània de Catalunya. 

Albert Manent Segimon

Grup 62