L‘execució d’un presoner polític que era un enemic per al règim però que també era molt molest, potser, per a la majoria de forces de l’oposició. A través d’ una narració àgil i captivadora, Compte enrere forneix un retrat no solament polític, sinó també personal, de Salvador Puig Antich. Com molts joves de la mateixa generació, i com els seus companys del MIL, ell era fill de vençuts de la guerra i de la postguerra, i va voler enterrar l’herència rebuda per viure sense por. El preu que va pagar per fer-ho va ser altíssim. Tant, que avui encara no l’ha deixat de pagar. Durant la seva última nit, tal com deia en la darrera carta de comiat que va escriure, Salvador Puig Antich esperava que la seva sang no fos vessada inútilment. Al cap de més de vint-i-cinc anys, Compte enrere vol contribuir a satisfer aquell desig. Ara Manuel Huerga porta la història de Salvador Puig Antich al cinema amb Salvador, la seva segona pel·lícula, en una cinta que es converteix en un al·legat contra la pena de mort, enmig d’una història intensa. Francesc Escribano (Vilanova i la Geltrú, 1958) és periodista i professor associat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat a la premsa i a la ràdio, però des de fa disset anys es dedica preferentment a la televisió. Va ser membre de l’ equip fundador del programa de reportatges 30 minuts i és un dels creadors de les sèries documentals Ciutadans, Les coses com són, Vides privades, Bellvitge Hospital, Veterinaris i Jutjats de TV3. Amb els seu primer llibre, Descalç sobre la terra vermella. Vida del bisbe Pere Casaldàliga, va obtenir el premi Gaziel de Biografies i Memòries de 1998. L’any 2000, juntament amb Joan Úbeda, va ser guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme.
Francesc Escribano
Grup 62
