Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) és va ser escriptora i periodista. El 1970 guanya el Premi Víctor Català amb Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (1971), llibre de relats al qual seguirien les novel·les Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres (1977), guardonada amb el Premi Sant Jordi el 1976, i L'hora violeta (1980). En paral·lel a la creació literària, les seves entrevistes a la premsa i la televisió ofereixen una visió imprescindible per comprendre la societat catalana del moment, i s'han reunit en tres volums de Retrats paral·lels (1975, 1976 i 1978) i dos de Personatges (1978 i 1980). El llibre Els catalans als camps nazis (1977), que va rebre el Premi de la Crítica Serra d'Or, és un document d'extraordinari valor històric i humà.

Amb la novel·la L'òpera quotidiana (1982), inicia nous camins narratius que explorarà també a La veu melodiosa (1987) i als relats d'El cant de la joventut (1989). L'assaig Digues que m'estimes encara que sigui mentida, va ser l'última obra publicada en vida de l'autora, prematurament desapareguda.