Una novel·la que gira entorn de la impossibilitat d’estimar quan encara hi ha ferides obertes.

La Sara té seixanta-cinc anys, és escriptora i viu aïllada enmig del bosc, al Berguedà. Fa vint anys que no parla amb el seu fill Josep i això li provoca un dolor tan profund que li impossibilita estimar. Un dia al bosc coneix un llop amb qui sembla que pot parlar i la seva vida es capgira. Empesa per la companyia i els consells de l’animal, la Sara decideix contactar amb el seu fill. Però recuperar la relació amb ell no serà gens fàcil, perquè hi ha ferides del passat que són molt difícils -o impossibles- de cicatritzar.

«La Sara el mira desorientada. Nota el dolor del cop que li arriba en forma d’onades. La neu sembla que s’ha aturat i el llop es posa en marxa. La Sara primer dubta, però finalment el segueix. El llop avança davant seu amb elegància i elasticitat. Ella no pot deixar de mirar-lo. Fan camí plegats en silenci i la Sara es va calmant. És una calma rara i profunda. D’acceptació. El llop no es tomba ni una sola vegada per saber si la Sara el segueix. Ho sap».