El relat viu i sagnant de la revolta que va desembocar en la ruptura entre Catalunya i la monarquia espanyola.

El dia 7 de juny de 1640 un gran avalot protagonitzat per una massa de segadors entrats a Barcelona, així com per nombrosos membres de les capes populars de la capital catalana, va acabar amb la vida de Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma i virrei de Catalunya. Les ja molt tenses relacions entre les institucions catalanes i la Cort de Madrid entraren des de llavors en un punt de fissió de no retorn, tot desembocant en un procés revolucionari que portaria a la separació de Catalunya de la monarquia espanyola.

L’eminent historiador Antoni Simon ens ofereix un relat viu i detallista d’aquells dies de revolta que van culminar amb l’assenyalada diada del Corpus de Sang, tot donant veu als nombrosos coetanis -pagesos, menestrals, jutges, nobles, eclesiàstics- que a través dels seusdietaris personals i epistolaris van deixar un testimoniatge directe d’un dels episodis més notoris de la Història de Catalunya.