Barcelona, 1905. Ramon Casas, el pintor més sol·licitat del país, coneix la Júlia, una jove venedora de loteria de la plaça de Catalunya. Tot i que pertanyen a mons oposats, l’artista se sent fascinat per la bellesa i el caràcter de la Júlia des del primer moment. Ella és una noia humil que no es resigna a interpretar el paper que la societat vol imposar-li; ell, home d’èxit i membre de la burgesia barcelonina, se sent atrapat per la vida. Aquesta és la commovedora història de dues persones que van decidir viure el seu amor en llibertat, enfrontant-se a les famílies respectives durant una època de rígides convencions socials. La història d’amor prohibida entreRamon Casas i Júlia Peraire, la musa desconeguda del Modernisme.
«Jo me dic Ramon». I ella va riure tot tirant el cap enrere:
«Ja ho sé. Tothom el coneix, a Barcelona. És el pintor».
«Aquesta noia ha de ser la meva nova model. Serà la
meva model», va pensar ell. Es van acomiadar somrient,
i ella es va posar al darrere de la taula, perquè de cop
hi havia cua. Però l’endemà ell hi va tornar. I l’altre.
Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Roger Bastida Sabido
Grup 62
