Siri Hustvedt reprèn els temes que han marcat la seva trajectòria —la misogínia, la influència de l’entorn, la crítica al biologisme, la maternitat, les relacions i els abusos de poder, el silenciament de les dones, el poder de l’art—. Però aquest cop, recorre a la memòria personal i familiar i a la seva pròpia experiència com a escriptora.
Intel·ligent i expansiva, Hustvedt transita amb comoditat entre les històries de la seva mare —també de l’àvia i la filla—, i les de les seves «mares artístiques» —Jane Austen, Emily Brontë i Louise Bourgeois— per arribar a significats més amplis sobre la maternitat, l’amor i l’odi familiars, els prejudicis i la crueltat en una cultura modelada per l’autoritat masculina i les seves fantasies.
En definitiva, una mirada interdisciplinària i en profunditat a les lògiques i les qüestions urgents que defineixen l’experiència humana, i a les seves fronteres canviants, des d’una mirada feminista.
