Paula intenta fer-se càrrec de la seva vida, però això no és una tasca fàcil quan la por et té agafada la mà. Per sort sempre pot escoltar l’Oceanne i compta amb l’ajuda del Manu, que malgrat que viu enfadat amb el món, sempre té un buit en el seu llit per a ella, i també compta amb Sergi, encara que prou feina té el pobre decidint què cal fer amb la seva vida.
La Susanna fa anys que conviu amb una bomba de rellotgeria en el seu interior, una bomba que esclata en plena cara del Roberto, que intenta entendre desesperadament què li passa a la dona que estima.
L’Álvaro fa anys que està tancat a l’amor, tancat al fet que l’estimin, a manera d’acte-càstig, però Raquel intentarà que això canviï.
La Laura, separada del pare de la seva filla, espera un final feliç, mentre que el Marc espera no haver jugat massa amb foc. La Natàlia ha posat un músic a la seva vida, però tot i així no escolta els violins.
I el Salva… el Salva es conformaria si pogués viatjar en el temps, però aquesta no és una novel·la de ciència-ficció. Aquí, em temo, es parla d’amor.
Núria Gago
Grup 62
