El poemari Tornar és lluny representa un pas de rosca més en la poesia de Francesc Garriga Barata, cada vegada més essencial, pura i profunda. La rotunditat de l’expressió nua, l’elegància antiretòrica i una ombra irònica sobtaran el lector que no conegui aquest poeta singular, amb una veu definida, treballada i segura. Perplex i savi, vitalista amarg, Garriga s’interroga, amb les paraules precises sobre la innocència i l’engany, el pas del temps i la mort. Tornar és lluny és un llibre escrit en minúscules, al límit del silenci, amb la més alta exigència artística i moral. Com els grans llibres, incomoda i fascina.camino nu, maldestre.capvespre d’algues roges,quimera en sangper les ferides d’una pellsensible a la bellesa,la púrpura del vespre m’enlluerna.les veus d’un cos cansatintenten noves rimesno entenc què volen dir-mecom peixos riu amunt els sons més clars.sóc l’ós que espera el seu sopar. =========================================li aguanto la mirada al vell que em mira recelósdes del mirall.em dolen les arrugues del seu rostre. i tot plegat per sobreviure? antigues tardes sota cels atònits vencien la fermesa d’una pell més trista cada dia caldria algun miracle per fer-la somriuremés enllà del mirall, la fam de semprenomés la mort podria fer amb engrunes un convit

Francesc Garriga Barata

Grup 62